La història de Cal Pep forma part de la història dels darrers anys de la Ribera, un barri del que van desaparèixer els camàlics que arrossegaven carretons quan es va tancar el Born, i va veure minvar els turistes amb el tancament de l’estació de França, i s’esfumaren els corredors de borsa –a dies rics a dies pobres– al tancar La Llotja. Però el Pep tancà l’antic Frankfurt –les parets ja no aguantaven la casa – on es servia un caldo, un entrepà o uns escamarlans saltats a cop de paella i a hores despatxava vi novell o Champagne; i apostà pel mateix barri i no fugí a zones altes més de moda a l’època. El nou emplaçament tenia màgia i comprà una discoteca “kitch” a la plaça de Les Olles, on desrpés d’entrar-hi a pic i pala, substituí els cubates per plats de closca.
Més de 25 anys després, el Pep segueix dirigint amb “carinyo” la seva orquestra: ara salteja uns calamarsons, decanta una ampolla de vi, saluda a un polític que acaba d’arrivar de Madrid amb un... ei mariconàs , entra a la cuina per acabar un xup-xup, un ... hola xatus! A uns brokers de la construcció, riu a unes japoneses que venen del Picasso i assegudes a la barra disfruten, però no entenen res, i abraça a un pintor amic que feia temps que no veia i ara triomfa a Nova York.

Cal Pep presenta una nova proposta de cuina, que no segueix el tradicional format de primer plat, segon plat i postres, sinó una forma més fresca i viva d’entendre la cuina, amb una preparació fàcil i una elaboració ràpida. Aquesta proposta neix de la idea de compartir els plats, els seus gustos i particularitats com si de tapes es tractés. Així doncs, el Pep ens permet gaudir de plats lleugers, molt exquisits i d’una varietat admirable.